Arran de la reconquesta de la Ribera d’Ebre (1153) per part de Ramon Berenguer IV, la comarca havia quedat dividida entre les terres que foren donades al Temple i les que el comte es reservà per a la seva corona, entre les quals hi havia la vila i el castell de Móra. L’any 1174, Alfons I va recompensar la fidelitat d’Albert de Castellvell i li cedí en feu els castells de Móra, Garcia, Tivissa i Marçà. Aquests territoris es coneixerien amb el nom de baronia d’Entença arran del matrimoni de la besnéta d’Albert de Castellvell amb Guillem d’Entença, l’any 1242. A principis del segle XIII, els templers posseïen els castells i termes de les comandes de Miravet, Ascó, Riba-roja, Horta i Tortosa.
Els territoris veïns dels templers i els Entença foren l’escenari d’una guerra que durant vint anys castigà la Ribera d’Ebre. Collites arrasades, arbres talats, robatoris, segrestos, destruccions, setges i batalles a camp obert foren habituals mentre durà l’enfrontament entre els templers de Miravet i Ascó i els Entença de Móra. La poderosa orde del Temple rarament s’enfrontava als cristians, però en aquest cas la guerra entre els veïns de la comarca de la Ribera d’Ebre fou despietada. Fins i tot el rei Alfons II va manifestar: “Si el Temple va contra els cristians, tot el món anirà malament; jo no regnaré si tal excés no es castigava”.
Berenguer d’Entença havia jurat odi etern als templers arran d’un conflicte de competències pel pagament d’impostos del pas de barca d’Ascó. El Tribunal Reial havia donat la raó al Temple, que cobrava un impost a tots els qui anaven a Móra i passaven pel seu terme. D’aquesta manera, indirectament, els obligava a creuar l’Ebre per la seva barca, minvant les rendes de la barca que el senyor d’Entença tenia a Móra. Durant els anys que durà el conflicte, els Entença sovint reivindicaven drets a la zona de la comanda d’Ascó que els templers havien comprat per 5.000 morabatins al rei Alfons I, amb l’objectiu de controlar l’Ebre riu amunt.
El conflicte començà l’any 1279 i es perllongà fins a la mort de Berenguer d’Entença, l’any 1294. L’any 1301 encara duraven els conflictes, amb sentències reials a favor d’uns i dels altres. La pacificació arribà sense guanyadors ni vençuts arran del matrimoni entre Guillem d’Entença, fill de Berenguer, i Berenguela de Montcada, filla dels Montcada d’Ascó. Durant aquests anys de guerra, els Entença disposaven en el seu exèrcit dels llegendaris almogàvers, molts dels quals eren vassalls de la baronia, que l’any 1303, comandats pel fill del senyor de Móra, també anomenat Berenguer d’Entença, van participar en la famosa expedició a Orient que liderà Roger de Flor.
D’entre els episodis més destacats de l’anomenada guerra comarcal podem citar l’atac que els Entença feren l’any 1279 als termes d’Ascó, Benissanet i Miravet. L’any 1284 atacaren, saquejaren i incendiaren la vila de Vinebre, i destruïren de tal manera el poble que s’hagué de bastir en un nou indret. També van empresonar quaranta sarraïns per cobrar-ne el rescat. L’any 1288, pels volts de Sant Joan, Berenguer d’Entença i els seus, davant el pas de barca de Riba-roja, apresaren els veïns que hi passaven i demanaren 2.100 sous jaquesos pel seu alliberament.
El 12 d’agost de 1289, mentre Berenguer d’Entença es trobava a Mallorca lluitant al costat del rei Alfons II, es concentraren a Benissanet quaranta cavallers templers, quatre dels quals eren comanadors, acompanyats de 3.000 homes. També hi acudiren els Montcada d’Ascó amb cinquanta-cinc cavallers i 1.100 peons. L’endemà, 13 d’agost, assetjaren durant gairebé un mes la vila i el castell de Móra, que no capitulà gràcies a l’heroica defensa de Galbors, esposa de Berenguer d’Entença, i de Pere de Sant Martí, batlle del castell. Els templers, furiosos per no poder conquerir el castell, arrasaren els termes de Móra i Tivissa, incendiant els conreus, els arbres i els masos que trobaven. Assabentat del setge al seu castell, Berenguer d’Entença tornà a Móra amb el seu exèrcit d’almogàvers per preparar la venjança.
Per Pasqua de 1291, els Entença i els almogàvers van atacar sense èxit el castell de Miravet i saquejaren la torre de l’Almucaten de Benissanet i el poblat de les Camposines. Més endavant, l’any 1293, també saquejaren els pobles d’Ascó, la Fatarella, Vilalba i Batea. A finals d’agost d’aquell any, s’havien apropiat de 3.000 caps de bestiar i els templers reuniren un improvisat exèrcit que els atacà al terme de Corbera, on moriren setanta-tres súbdits del Temple. Aquesta llarga guerra comarcal comportà una gran pèrdua econòmica a la comarca, que s’avaluà en 149.314 sous jaquesos al terme de Móra i 200.000 a les terres templàries.
Durant els vint anys que duraren les desavinences, molts foren els processos judicials que tingueren lloc per restablir els greuges i la pau, però la complexitat dels plets feu que Jaume II demanés al jutge de la cort, Ramon de Sales, que comprovés si Móra es regia pels Usatges de Barcelona o pels furs d’Aragó.
“Berenguer d’Entença, senyor de Móra i Falset, va fer testament el 26 de juny de 1285. Al preàmbul manifesta: ‘Res no és més cert que la mort, i res no és més incert que el moment de la mort’. I afegeix a continuació que tenia por de les penes de l’infern i desitjava els plaers del paradís. La darrera voluntat o testament d’aquest Berenguer d’Entença és un bell document, amagat per la glòria manifesta del seu segon fill Berenguer, el de la venjança”. (1)
(1) Documents de la baronia d’Entença, de Manuel Romero Tallafigo i Maria Teresa Palet Plaja. Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1991.
Joan Josep Duran (2006)
