Els seus orígens es remunten a l’any 1153, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va conquerir els darrers reductes musulmans de la Ribera d’Ebre i el Priorat. Els nous territoris ocupats es van integrar a la Corona catalana i es distribuïren en jurisdiccions senyorials cedides als nobles i a les ordes militars que havien col·laborat en la seva conquesta.
Des de l’any 1174 fins al 1837, Móra d’Ebre i el seu castell van formar part del territori senyorial conegut amb el nom de baronia d’Entença, del qual també formaren part, entre altres, els actuals municipis de Falset, Tivissa, el Masroig, Marçà, Garcia, Móra la Nova, Pratdip, els Guiamets i Vandellòs. Els diferents senyors de la baronia —els Castellvell, els Subirats-Sant Martí, els Entença, els Prades, els Cardona i els Medinaceli— van tenir la jurisdicció civil, criminal, fiscal i política d’aquest territori fins a la desamortització de Mendizábal, per la qual van quedar abolits els senyorius i els hereus.
L’any 1174, a Perpinyà, Guillem de Castellvell V, senyor de Castellvell de Rosanes, va rebre del rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, el territori originari de la futura baronia: els castells de Móra, Tivissa (Teuiza), Garcia (Carceia) i Marçà (Marzano), amb totes les seves propietats. Guillem de Castellvell va tenir tres fills: Albert, Guillerma i Alamanda. Albert va restar solter i tampoc no va tornar de la quarta croada contra els turcs, de manera que les propietats de Guillem es van repartir entre les dues filles: a Guillerma li correspongueren les que el seu pare tenia al Penedès, i a Alamanda, les de l’Ebre. Alamanda de Castellvell es casà amb Guillem de Sant Martí Subirats. Fruit d’aquest matrimoni va néixer Ferrer Sant Martí Subirats, que en fou l’hereu. Ferrer Sant Martí Subirats es va casar amb Saurina de Cervera i van tenir dos fills, Hug i Alamanda. Alamanda de Sant Martí i Subirats fou l’hereva i es va casar amb Guillem d’Entença, “nobilíssim cavaller”, nebot de la reina Maria d’Aragó i cosí de Jaume I el Conqueridor. Amb aquest matrimoni, el castell de Móra i la resta de propietats passaren a possessió de la família Entença.
Amb menys de quinze anys, Berenguer d’Entença va heretar el senyoriu com a conseqüència de la mort dels seus pares. Posteriorment, es casà amb Galbors de Montcada i Aragó, néta del comte de Barcelona i rei d’Aragó Pere el Catòlic. El senyor de Móra fou pare de dotze fills i, amb dos d’ells, Guillem i Berenguer, protagonitzà durs enfrontaments amb els seus veïns, els templers i els Montcada de Miravet i Ascó. Aquests episodis bèl·lics són coneguts com la guerra comarcal entre els templers i els Entença. Entre les escaramusses destaca el setge de vuit dies que va patir el castell de Móra, defensat per Galbors en absència del seu espòs, i l’atac a Miravet per part dels almogàvers que comandava el fill de Galbors, Berenguer d’Entença, cunyat de Roger de Llúria i company de batalles de Roger de Flor.
Guillem d’Entença va ser l’hereu de les propietats que el seu pare tenia a Catalunya i es casà amb Berenguela de Montcada, posant fi a les desavinences d’ambdues famílies. El matrimoni no va tenir fills i les propietats de la baronia van passar al rei Jaume II. L’any 1324, els dominis de la baronia d’Entença s’incorporaren al comtat de Prades, que Jaume II creà per al seu fill, l’infant Ramon Berenguer.
A partir d’aquesta data, malgrat els canvis de titularitat, la baronia s’anomenarà d’Entença, i així consta a l’Arxiu Ducal de Medinaceli, on se’n conserva la documentació separada de la de Prades. El següent propietari de la baronia fou l’infant Pere, comte de les Muntanyes de Prades i Ribagorça, onzè senyor de la baronia d’Entença. Aquest accedí a la propietat l’any 1342 a través d’una permuta amb el seu germà, l’infant Ramon Berenguer. L’any 1358, l’infant Pere va cedir la baronia i el comtat al seu segon fill, Joan.
El primogènit del tercer comte de Prades va morir abans que el seu pare, i la baronia fou heretada l’any 1414 per la seva filla Joana de Prades, que es va casar amb Joan Folc de Cardona i entroncà, d’aquesta manera, la baronia d’Entença amb el llinatge dels Cardona. D’aquest matrimoni va néixer Joan Ramon Folc de Cardona, cinquè comte de Prades i dotzè senyor de la baronia d’Entença. A partir de la segona meitat del segle XVII, el matrimoni de Catalina Antònia d’Aragó Folc de Cardona, dotzena comtessa de Prades i dinovena senyora de la baronia d’Entença, amb Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, féu que la baronia passés a propietat de la castellana casa dels Medinaceli a través del primogènit d’aquest matrimoni, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, que morí sense descendència l’any 1711.
Els següents propietaris de la baronia foren els Fernández de Córdoba, que la mantingueren fins a l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841, moment en què l’Estat espanyol passà a ser senyor jurisdiccional.
Per saber-ne més
Les nostres arrels. Documents de la baronia d’Entença. Manuel Romero Tallafigo i Maria Teresa Palet Plaja. Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1991.
