Els Entença del castell de Móra d’Ebre descendien dels Guillems de Montpeller. Eren rics-homes d’Aragó per les seves possessions aragoneses, entre les quals hi havia el lloc d’Entença, d’on prenien el nom; però les seves principals possessions, la baronia d’Entença, eren a Catalunya, on eren senyors de Móra i Falset.
El llinatge és un dels més antics i destacats de la història medieval de Catalunya. Els “nobilíssims cavallers”, segons el canonge Pere Vitales al Nobiliario de Aragón, descendien de la nissaga del comte de Barcelona Guifré el Pilós i van estar emparentats amb els reis d’Aragó.
L’any 1118 apareix Pere Mir d’Entença, descendent de Mir Geribert i dels comtes del Pallars. El primer Entença propietari del castell de Móra fou Guillem d’Entença, nebot de la reina Maria d’Aragó i cosí de Jaume I el Conqueridor. Teresa d’Entença fou la mare del rei Pere el Cerimoniós i estava casada amb el rei Alfons el Benigne.
L’Entença més conegut de la història de Catalunya és Berenguer d’Entença, fill de Berenguer d’Entença, senyor de Móra i Falset. Fou megaduc de Romania i senyor d’Anatòlia. Un dels carrers de Barcelona està dedicat a la seva memòria.
Berenguer d’Entença
Fill gran de Ponç Hug d’Empúries i germà de Jaussiana d’Entença. Cunyat de Bernat Guillem de Montpeller. A la mort del seu cunyat, el succeí com a cap de la campanya del Regne de València. L’any 1239, mentre comandava la conquesta del castell de Xiu (Llutxent), fou protagonista del
Miracle dels Corporals.
Bernat Guillem de Montpellier
Oncle de Jaume I. Participà en la campanya de la conquesta de València. Es distingí en el setge de Borriana i morí al Puig de Santa Maria l’any 1238. També fou conegut com Bernat Guillem d’Entença perquè es casà amb Jausiana, o Juliana, d’Entença, filla de Ponç Hug II i neboda d’Hug d’Empúries. Era neta d’Hug III, comte d’Empúries, i de Jussiana d’Entença.
Jaume I el Conqueridor
Bernat Guillem d’Entença
Cosí del rei Jaume I, fill de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Va ser protegit de Jaume I i arribà a ser majordom d’Aragó. A la mort del seu pare, reclamà una part de la senyoria de Montpeller.
Guillem d’Entença
Fill de Bernat Guillem de Montpeller i germà de Bernat Guillem d’Entença. Era a la campanya de València amb el seu pare quan aquest va morir al Puig de Santa Maria; segons Jaume I, tenia deu o onze anys. L’any 1244 apareix amb el rei Jaume I al setge de Biar. El seu cosí, el rei Jaume I, va acordar que es casés amb Alamanda la Jove, neta d’Alamanda de Subirats. Guillem d’Entença, “nobilíssim cavaller”, era senyor dels llocs de Ràfels i la Llitera, a Catalunya; de Castellnou i el Puig de Santa Maria, prop de Sogorb, al Regne de València; d’Entença, al comtat de Ribagorça, i de molts altres llocs d’Aragó. Alamanda va heretar de la seva àvia els llocs d’Altafalla, Falset, Tivissa, Garcia, Marçà, Pratdip i Móra.
Alamanda d’Entença, IV senyora de la baronia (1244-1246)
Amb el casament d’Alamanda i Guillem, la baronia dels ascendents i descendents d’Alamanda prengué el nom d’Entença. Els anteriors senyors de la baronia foren Guillem de Castellvell, Albert de Castellvell i Alamanda Subirats-Sant Martí. Alamanda es quedà vídua i feu testament a favor del seu únic fill, Berenguer d’Entença. Va ser enterrada al monestir de Vallbona.
Escut d'armes de la baronia d'Entença
Berenguer d’Entença, Senyor de Móra i Falset
Fou el cinquè senyor de la baronia entre 1256 i 1294, i l’heretà amb menys de quinze anys. Es va casar amb Galbors de Montcada i Aragó i fou pare de dotze fills. Serví amb coratge tres grans reis: Jaume I el Conqueridor, Pere el Gran i Alfons el Liberal. Durant vint anys mantingué una dura guerra amb els seus veïns, els templers de Miravet i Ascó, als quals havia jurat odi etern. Entre els seus fills destaquen Guillem, primogènit i hereu universal; Saurina, que es va casar amb Roger de Llúria, i Berenguer d’Entença, que, comandant els almogàvers, es va posar al servei de Fadric II de Sicília. Berenguer, com el seu pare Guillem i el seu avi Bernat Guillem, va escollir la seva tomba al monestir d’Escarp. La capella de Móra fou l’única de la baronia que va rebre un llegat per a llibres i ornaments.
Guillem d’Entença, VI senyor de la baronia (1294-1321)
Guillem es va casar amb Berenguela de Montcada, i posà fi d’aquesta manera a les desavinences amb els templers. No va tenir descendència i la baronia, l’any 1324, es va incorporar al comtat de Prades, que el rei Jaume II havia creat per al seu fill, l’infant Pere.
Roger de Flor, Berenguer d'Entença i els almogàvers a Constantinoble
Berenguer d’Entença, fill del V Senyor de Móra i cunyat de Roger de llúria
Berenguer d’Entença, germà del sisè senyor de la baronia, és l’Entença més conegut de la història catalana. Va lluitar amb el seu pare, el seu germà i els almogàvers contra els seus veïns, els templers de Miravet i els Montcada d’Ascó. Més endavant, defensà la causa de Fadric II de Sicília al costat de Roger de Flor i dels almogàvers. Va dominar les terres situades entre Gal·lípoli i Tessalònica. Va reorganitzar els ducats d’Atenes i Neopàtria d’acord amb els Usatges de Barcelona i imposà el català com a llengua oficial. Després que Roger de Flor fos investit cèsar, li cedí a Berenguer d’Entença el títol de megaduc de l’Imperi Bizantí.
Joan Josep Duran i Miró (2006)
