Article publicat per Joan Launes al programa de la Festa Major de Móra d'Ebre de l'any 2009
Un dibuix publicat al
programa de Festa Major de l’any 1991 per l'aleshores cronista oficial de la
vila, Artur Cot i Miró, ens mostrava el castell de Móra d’Ebre al voltant de
l’any 1710. El dibuix de l’Arxiu Històric Nacional està fet a ploma i llapis i
s'hi pot veure un detall de la barca i les seves defenses i un plànol del
castell on no hi havia la torre
fusellera.
És a partir de
principi del segle XVIII, possiblement després de la Guerra de Successió, quan
el castell de Móra d’Ebre va deixar de tenir la importància com a fortalesa que
havia tingut en temps passats, ja que
era fàcilment atacable amb l’artilleria des del turó del calvari que hi està
situat enfront. A partir d’aquell moment s’utilitzà com a caserna i no
com a lloc de defensa, amb la qual cosa se n'iniciaà així un període de
deteriorament.
Durant la Guerra del
Francès, Móra va ser una plaça important. Els francesos arribaren a Móra el 6
de juliol de 1810, comandats pel general Suchet, i la vila es convertí en el
quarter general de les tropes franceses, que es van establir al convent de Sant
Antoni de Pàdua perquè el castell es trobava en estat ruïnós.
Durant el Trienni
Constitucional i la revolta absolutista, el castell ja no era una fortalesa
idònia per a defensa de la població, i va quedar en un segon terme,
defensivament parlant. El convent de Sant Antoni en feia les funcions
defensives.
No va ser fins a les
guerres carlines del segle XIX quan el castell de Móra va tornar a recuperar el
seu protagonisme. L’any 1839 el general Cabrera, quan va trobar l’antic convent
fortalesa reduït a ruïnes, es va fixar en el castell i es va dedicar a
restaurar-lo. Com diu mossèn Amorós, “amb els materials del convent van
construir el citat castell i allò que no va servir per al castell va servir per
a reedificar algunes cases cremades dels veïns de Móra”. Però Cabrera no va
poder acabar la fortificació del castell de Móra que havia encarregat als seus
arquitectes quan va deixar la vila.
Al maig
de 1840, quan els governamentals van ocupar la vila, el general Espartero va
decidir destruir la fortificació de Móra d’Ebre per tal de no destinar tantes
forces a guarnir-lo i evitar que pogués ser de nou utilitzat per l’enemic. Tot
i les gestions efectuades per evitar la seva destrucció, finalment es va volar
el castell.
Salvador Algueró,
El Moro i la fortificació del castell l'any 1873
Quan l'alcalde de Móra Salvador
Algueró i Montserrat (1818-1892), conegut per Salvadoret, El Moro, era
comandant del castell, el castell de Móra es fortificà per tal de poder
afrontar el possible atac de les forces carlistes.
A la revista La Riuada, núm. 14, hi podem llegir un
article d’Artur Cot i Miró dedicat a Salvador Algueró, El Moro. En
aquest article hi ha un apartat important dedicat a la fortificació de Móra
l’any 1873 durant la tercera carlinada, data en la qual es va construir la
torre fusellera del castell, entre d’altres importants obres efectuades a
jornal de vila.
Els carlins estaven bastant organitzats; per aquesta raó,
Algueró tenia un extraordinari interès en la fortificació de Móra. Respecte de
les obres de defensa de la vila, en coneixem una colla de notícies, com ara
aquesta: “Ayer llegaron a ésta (Reus) dos piezas de artillería
custodiadas por el batallón de San Fernando que salió con este objeto a
primeras horas de la tarde. Dichas piezas son las que deben entregarse a los
voluntarios de Móra de Ebro"
(20-I-l874).
A la fortificació del castell s'hi refereixen les notes
següents: "Personas que han visitado últimamente el pueblo de Móra de
Ebro dicen que son formidables las fortificaciones que se han hecho en el
castillo del mismo, cuyos defensores están decididos a sostenerse en él a toda
costa" (15-III-l874).
Pocs dies més tard llegim el següent: "Una persona
que ha estado en Móra de Ebro, nos ha dicho, que se ha fortificado de tal
manera el castillo de aquella población, que hoy y dados los recursos con que
cuentan los carlistas, es imposible el ataque y mayormente el que se apoderen
de la dicha fortaleza, convertida ya en inexpugnable por los anchos fosos, con
que se ha rodeado y por los dobles muros que se han levantado en los puntos más
débiles y atacables” (25-III-1874).
Una notícia posterior ens parlava de la resta de
fortificacions: “...ha abierto una zanja por el recinto de la población, a
fin de oponer mayor resistencia a los carlistas por si intentan de nuevo
penetrar en el mismo” (21-II-874). Aquest fossat s'extenia desde la placa
de Baix fins a l'empedrat pel centre del carrer de la Palla.
Les obres de
construcció al castell de Móra van durar uns dos anys i es van realitzar durant
la tercera carlinada.
Salvador Algueró, El
Moro, per portar a terme les obres de fortificació del castell, va fer
treballar a jornal de vila els homes i joves de la població. Els que tenien
carros treballaven en el transport de pedres fins al castell, i els que no en
tenien treballaven en la construcció de zanja
al voltant de la fortificació, rabejant el terreny fins a l’estat que
actualment podem veure. Cal dir que molts dels veïns del raval de Jesús encara
avui denominen el lloc com el carrer de la zanca,
nom que amb tota probabilitat va quedar després de la seva construcció.
Les aportacions
voluntàries dels veïns, els impostos, les multes i el treball a jornal de vila,
com ja hem dit, van costejar les importants despeses de l’obra.
La fortificació i
reconstrucció del castell de Móra d’Ebre per Salvador Algueró, El Moro,
amb la incorporació de la torre fusellera, és la imatge que ha quedat
reflectida en les diferents fotografies de final del segle XIX i principi del
segle XX.
Amb anterioritat a la
guerra civil hi ha alguna fotografia en què ja es pot veure la torre fusellera
semiderruïda. Els bombardejos que va patir Móra d’Ebre durant la guerra civil van
afectar tant el castell com la resta de la població, i van deixar la torre
pràcticament ensorrada a nivell de la filada inferior de les espitlleres.
Els morencs durant molts anys havien conviscut amb
aquesta imatge del castell i de la seva torre fusellera i no va ser fins a
l’any 2007 quan l’Ajuntament va iniciar la tercera campanya d'excavació al
castell de Móra d'Ebre, sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Pere Rams i
Folch. La intervenció va ser prèvia a les obres de consolidació i reconstrucció
de la torre fusellera del castell.
És a partir d’aquesta intervenció arqueològica que la
consolidació i reconstrucció de la torre fusellera del castell és inclosa al
Pla de dinamització turística de les Terres de l’Ebre amb la senyalització
interpretativa de les Guerres Carlines.
Amb aquesta rehabiltiació, el castell de Móra d’Ebre
recupera la torre fusellera com era al segle XIX: en el seu interior hi ha tres
plantes que disposen de tres nivells d’espilleres que es poden veure des de
l’exterior; des del nivell inferior, tancat, es pot accedir al pati d’armes del
castell per un túnel, construït en el seu dia per a evacuar la torre, un túnel
del qual havien sentit parlar molt i que ha estat possible de localitzar amb
aquesta actuació. Un altra intervenció importat ha estat la consolidació i
restauració del pany murari de la torre.
La inauguració va tenir lloc el dia 17 d’abril de 2009 a
càrrec de Josep Huguet i Biosca, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
de la Generalitat de Catalunya.
Actualment, al castell de Móra d’Ebre s'hi pot visitar la
torre fusellera i el centre d’interpretació de les Guerres Carlines, un nou
actiu turístic a Móra d’Ebre que ha recuperat una imatge que únicament podíem
veure en fotografies antigues.
El castell, doncs, ha recuperat la seva torre fusellera i part de la seva magnificència. Aquest monument forma part de la nostra història i és testimoni del nostre passat. Que la seva imatge que s’emmiralla a l’Ebre ens mantingui present la importància de la fortificació i de Móra d’Ebre en el transcurs de la història.
El castell, doncs, ha recuperat la seva torre fusellera i part de la seva magnificència. Aquest monument forma part de la nostra història i és testimoni del nostre passat. Que la seva imatge que s’emmiralla a l’Ebre ens mantingui present la importància de la fortificació i de Móra d’Ebre en el transcurs de la història.
Joan Launes, agost de 2008
