El setembre de 1303, Roger de Flor i Berenguer d’Entença van entrar triomfalment a Constantinoble al capdavant d’un estol d’almogàvers amb l’objectiu de deslliurar l’Imperi Bizantí de l’amenaça turca. Al segle XIV, els soldats catalans imposaven, si calia a sang i foc, les lleis de la Corona catalana en bona part dels països de la Mediterrània. L’odissea dels almogàvers començà a Sicília; d’allà anaren a Constantinoble, on guerrejaren per tot l’Imperi Bizantí fins a Turquia i Armènia, i acabaren establint-se a Grècia, on fundaren els ducats d’Atenes i de Neopàtria, que es mantingueren fins a la seva desaparició l’any 1390.
Els almogàvers han esdevingut un mite per les seves gestes i per la seva idiosincràsia: homes de muntanya, bruts, ferotges i temuts, que lluitaven cos a cos. Vestien amb pells de fera. Duien totes les seves pertinences al damunt: el menjar i les armes. Al sarró hi portaven pa negre, herbes i fruita. Per lluitar feien servir els dards i un coltell, que era una espasa curta, i abans de cada combat picaven a terra cridant: Desperta ferro!
Els almogàvers estan força relacionats amb Móra d’Ebre i la comarca de la Ribera d’Ebre, perquè un dels seus capitans, Berenguer d’Entença, era fill de Galbors i Berenguer, senyors del castell de Móra i de la baronia d’Entença. Berenguer d’Entença, que també era cunyat de Roger de Llúria, va lluitar amb el seu exèrcit d’almogàvers contra els templers de Miravet i Ascó, que durant vuit dies havien assetjat el castell de Móra d’Ebre.
Joan Josep Duran (2006)