CRONOLOGIA HISTÒRICA DEL CASTELL DE MÓRA


A partir de l'any 714, sota la dominació musulmana, les Terres de l'Ebre depenien del taifa de Tortosa i el seu representant al nostre territori era el valí de Siurana que governava els castells més importants de la dreta de l'Ebre, Ascó, Móra i Miravet. Durant aquesta època l'Ebre quedava gairebé com a frontera entre els sarraïns i els francs, i el castell formava part de les fortificacions de la línia defensiva musulmana.



Ramon Berenguer IV 

A partir del 799 Carlemany va iniciar els primers intents de reconquesta de la zona, però no va ser fins l'any 1153, segons Artur Cot cronista oficial de la vila de Móra d’Ebre, quan va ser conquerir el castell de Móra per l'exercit del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Anys abans, al voltant del 1060, el cavaller Mir Geribert, net del comte Borrell II havia fracassat intentant conquerir la fortalesa musulmana i va morir durant l’atac. 



El 1153 el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va conquerir els darrers reductes musulmans de la Ribera d'Ebre i el Priorat. Els nous territoris ocupats es va integrar a la Corona Catalana distribuint-se en jurisdiccions senyorials cedides als nobles i a les ordes militars que havien col·laborat en la seva conquesta.

Alfons I el Cast

L'any 1174 a Perpinyà, Guillem de Castellvell va rebre del rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, el territori originari de la futura baronia: els castells de Móra, Tivissa (Teuiza), Garcia (Carceia) i Marçà (Marzano) amb totes les seves propietats


A través del matrimoni de la besnéta de Guillem de Castellvell, Alamanda la jove, l'any 1242, amb Guillem d'Entença "nobilíssim cavaller", nebot de la reina Maria d'Aragó i cosí de Jaume I el Conqueridor, el castell de Móra i la resta de propietats passen a possessió de la família Entença.


Amb menys de quinze anys Berenguer d'Entença va heretar la baronia, com a conseqüència de la mort dels seus pares. Posteriorment es casa amb Galbors i fou pare de dotze fills, amb dos dels quals, Guillem i Berenguer, protagonitzà durs enfrontaments amb els seus veïns els Templers de Miraveti els Montcada d'Ascó. Cal destacar el setge de vuit dies que va patir el castell de Móra, defensat pel Galbors en absència del seu espòs, i l'atac a Miravet per part dels almogàvers que comandava el fill de Galbor, Berenguer d'Entença, cunyat de Roger de Llúria i company de batalles de Roger de Flor.


L’any 1324 els dominis de la Baronia d’Entença s’incorporen al Comtat de Prades que Jaume II crea pel seu fill l’infant Ramon Berenguer. Joana de Prades es va casar amb Joan Folc de Cardona i entroncà, d’aquest manera, la Baronia d’Entença amb el llinatge dels Cardona.Els següents propietaris de la baronia foren la Casa de Medinaceli i els Fernández de Córdoba fins l ’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841.

Desprès del Decret de Nova Planta es va construir una duana al riu, amb guarnició de Mossos d'Esquadra.


Durant la Guerra del Francès, el general Suchet ocupà el castell. Móra d'Ebre és convertí en quarter general de les tropes franceses des del 6 de juliol de 1810 fins la retirada,l'abril de 1811.

Durant el Trienni Liberal el castell esdevingé fàbrica de municions. El general Josep Manso i Solà atacà i ocupa Móra d'Ebre quan els 5000 soldats absolutistes que que estaven aquarterats van marxar cap a Madrid.




L'any 1837 un batalló del general Cabrera va asstejar sense exit la vila que fou defensada heroïcament perl comandant lliberal Salvador Desumvila.


L'any 1839 el General Cabrera ocupà Móra d'Ebre i va ordenar fortificar el castell. L'exercit governamental va iniciar una ofensiva i va recuperar Móra d'Ebre l'any 1840. El castell fou volat per ordre del general Espartero.



L'any 1873 el comandant del castell de Móra Salvador Algueró va reconstruir el castell per poder poder fer frot a algun altre atac de les tropes carlistes. Poc desprès s'establí una caserna de la guardia civil a la fortalesa.


Durant la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre el castell fou molt malmés a causa dels bombardejos i el foc d'artilleria.


Joan Josep Duran (2006)